Aquest text no és una nota suïcida. És el final d’una aposta i la denúncia d’un frau: no hi ha recompensa que sostingui el patiment que provoca narrar aquest sistema. Aquest text és un diàleg obert. I una proclama: hem de seguir dubtant.
La conquesta sindical que van suposar les vacances corre perill. La gestió de la pandèmia deixa de banda el context social, i les treballadores passen un agost que poc té a veure amb el mite estiuenc de sol i platja.
Quan l’Estat va decretar l’estat d’alarma, va considerar essencial la feina dels repartidors de plataformes com Glovo, Uber Eats i Deliveroo. ‘Riders’ i sindicats denuncien que no es va garantir la seguretat dels treballadors. Aquestes són les històries de quatre ‘riders’ que van repartir durant el confinament.
Definitivament, seguim anant a la deriva. I el que ens queda. Aquesta és la conclusió a la qual arribo després de veure diverses vegades el vídeoclip del grup musical Txarango.
Especialitzada en estudis de gènere, la psiquiatra denuncia que el sistema de salut mental és productivista i heteropatriarcal: es premien símptomes com l’ansietat alhora que el gènere pesa en els diagnòstics.
“Però si treballes del que vols”. “Això no és feina!”. “Ja arribarà l’estabilitat”. Amb l’excusa que són vocacionals, les feines “creatives” s’han convertit en sinònim d’autoexplotació.
La cordovesa és una artista-pont. El seu 'cante' connecta present i passat. I combat la injustícia recuperant allò que el flamenc és. Lluita.
Posem per cas que busques un pis per a llogar a una gran ciutat i ni de conya tens els recursos necessaris per comprar-te’n un al preu de 4.205€ el metre quadrat.
Estigues informat de les nostres últimes notícies