Tancar
  • Identitats
  • Reportatge

Contra el confinament ideològic

Ens han tancat. I l’impacte d’una mesura tan estricta ens ha minvat emocionalment. A hores d’ara, són més les preguntes que les respostes. Per això, la “nova normalitat” demana, més que mai, debats. Entomar els reptes. La Biennal del Pensament de l’Ajuntament de Barcelona proposa fins a 100 veus, repartides en 45 actes, que replantegin la democràcia, les ciutats i l’ús de les tecnologies. Una mirada de futur que serveixi per a dirimir el present. Destaquem algunes d’aquestes xerrades que tindran lloc a mitjans d’octubre.

Mai fins ara havíem viscut un confinament estricte. Una tancada que posés en escac el present individual i col·lectiu, que fes planejar més dubtes que certeses sobre el futur. La captivitat a casa, a les ciutats, no només ha estat física. Ha tingut conseqüències emocionals i socials. Són moments en què encapsular és fàcil i legítim. Vivim un embarbús sense precedents en què l’única cosa que no es pot engabiar és el pensament.

Per això, la segona Biennal del Pensament de l’Ajuntament de Barcelona proposa fins a 100 veus, repartides en 45 actes del 13 al 18 d’octubre, que enmig d’aquesta crisi –entesa com a escletxa– ens permetin identificar i repensar els reptes que afrontem: quina democràcia volem, en quina ciutat viurem, com farem servir la tecnologia i per a què. La ciutat oberta com a refugi del pensament.

Vivim un embarbús sense precedents en què l’única cosa que no es pot engabiar és el pensament

Destaquem algunes d’aquestes activitats, que es duran a terme a la Plaça Joan Coromines, el CCCB, La Model, Fabra i Coats, els Jardins d’Agustí Centelles, els Jardins de Pla i Armengol o Can Felipa, sempre que la pandèmia ho permeti. Enguany, totes les activitats són amb reserva prèvia i al web de la Biennal encara hi podreu trobar entrades disponibles. Tanmateix, i per assegurar que tothom pugui gaudir de l’esdeveniment, molts continguts s’oferiran en streaming i tots es publicaran posteriorment en un repositori web.

Activitats que parlen de l’habitabilitat i la resiliència de les ciutats, de la convivència amb ‘el rural’; de la salut de la democràcia i les possibilitats de participació d’aquesta, a més del neguit al voltant dels populismes i els reptes igualitaristes; del paper de la tecnologia, com a aliada o com a enemiga, del col·lapse mundial i d’allò màgic, estrany, robotisme i algoritmes; o del que queda predible del futur: la gestió de la por, la cultura zoomer i el mirall del racisme.

 

Ciutats: habitabilitat, resiliència i ‘el rural’

Li demanem tot de coses a les ciutats. Però n’hi ha una que, tot i estar estretament vinculada amb la seva funcionalitat, no sempre es compleix: l’habitabilitat. La ciutat és un entramat de cases, cossos i mobiliari en espais on habitualment no cap una agulla. Una ciutat habitable és una ciutat accessible, on el preu que es paga per habitar-la en plenes condicions és just (i per tant, baix). Una ciutat habitable és aquella que repensa l’habitatge. I, de la mateixa manera, repensa què en fem de la resta d’espais que expliquen l’entramat urbà: carreteres, no llocs. El controvertit cotxe, és clar.  Tots aquests dubtes els planteja la taula “Ciutat habitable” (Nasrine Seraji, Anna Puigjaner, Iñaki Alonso i Coque Claret).

Aquest entramat estret i difícil d’articular, aquesta ciutat que ho és tot per a la majoria de nosaltres, i que estimem com a un pare o una mare –no l’hem triada–, té falles. Greus. Potencialment mortals: les ciutats generen el 70% de les emissions de CO₂. Aquesta dada, i moltes altres d’atabaladores, assenyalen que les ciutats han de posar a funcionar l’arquitectura i el disseny a favor del planeta. Això torna a entroncar amb la mobilitat. Amb els espais. És el moment d’un nou urbanisme, resilient i regeneratiu. La “Ciutat resilient” serà objecte de debat entre Mitchell Joachim, Yayo Herrero, Elena Albareda i Salvador Rueda.

De nou, estreta, difícil d’articular. Molt grisa. La ciutat té associats uns estigmes que poden canviar. Que han de canviar. La ciutat ha de potenciar la biodiversitat i estendre les infraestructures del verd urbà. Amb l’ajuda del paisatgisme o l’ecologia, les ciutats han de ser espais més vius, menys contaminats. Han de caminar cap a una ruralitat pròpia. Ho analitzaran a “Ciutat rural” Sergio del Molino, Marta Tafalla i Vanesa Freixa.

Democràcies: populismes, participació i igualitarisme

De la mateixa manera que l’emergència d’un canvi a les ciutats ha entrat a l’agenda de molts governs locals, els populismes també han fet saltar les alarmes de la majoria de democràcies regionals. Si bé fins no fa gaire es creia que els populismes eren una afecció puntual, ara s’entén que formen part d’una nova versió de les mateixes democràcies. Aleshores, se’ls ha de seguir combatent, els populismes? Com? S’ha d’atiar el foc amb més foc? D’aquesta qüestió parlarà la taula “Atrapats dins el laberint populista”, amb Ignacio Sánchez Cuenca, Eva Anduiza i Máriam Martínez Bascuñán.

Es creu que la salut i la cultura democràtiques poden ser aturadors dels embats populistes. Però aquest upgrade democràtic no es pot donar sense més participació. Sense deixar de costat els fantasmes abstencionistes i incrèduls (“No ens representen”). Decisió en col·lectiu? Repensament del concepte de representació? Més en profunditat, fins i tot: “Quanta participació pot suportar la democràcia”? Aquesta mateixa pregunta se la faran Michele Della Morte, Jose Luis Moreno Pestaña i Laia Forné.

Exclusió, pobresa o precarietat formen part del nostre vocabulari quotidià. La igualtat material, una cerca constant per mitjà de la redistribució en un Estat democràtic, és un anhel que sembla cada cop més llunyà després de la recessió de 2008 (i està per veure l’escenari econòmic i social postpandèmia). Però hi ha petites escletxes que es poden convertir en grans inspiradors, per exemple tot el que ha auspiciat l’impuls dels nous feminismes. “La complexitat de l’igualitarisme” comptarà amb Clara Serra, Margarita León i David Casassas.

Tecnologies: col·lapse, robotisme i xenofeminisme 

El debat sobre el paper de la tecnologia en el quotidià humà és quasi tan antic com la primera eina. Però en els darrers segles, l’ús d’aquesta ha empès al planeta a una situació límit. Una situació que voreja la catàstrofe, evidenciada sobretot per la crisi climàtica. “Habitar el col·lapse” serà un diàleg entre Carlos Taibo i Marina Garcés.

Però la tecnologia no només representa reptes tangibles. També ostenta aquest poder invisible, màgic, de moure els fils globals sense que ho veiem. D’entre aquesta complexa varietat d’uns i zeros espanta especialment tot allò que té a veure amb els algoritmes, amb la intel·ligència artificial (IA) i amb la robòtica. Reforça la idea que el futur és present. I que la ciència-ficció, quan ja no és ficció, necessita apoderament digital. “Coses que fan coses. Objectes tecnològics / Robots i algoritmes”, organitzada en col·laboració amb Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació, posarà en diàleg performàtic Joana Moll, Jara Rocha i Fieke Jansen.

Més enllà dels robots, de la IA, hi ha un altre element del dia a dia que reforça i combat desigualtats amb la mateixa virulència: el núvol. El món Internet, la xarxa, han perpetuat injustícies, però també han generat dissidències de gran interés. Diverses postures feministes tracten la dona com a víctima passiva de la tecnologia; no és el cas del xenofeminisme, un corrent de gran poder emancipador. “Del cos al núvol: tecnologies digitals i escales d’habitabilitat”, sobre normativitats algorítmiques i contra-relats, en parlaran Helen Hester, Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro.

Futur: la por, cultura ‘zoomer’ i el mirall del racisme

El núvol fa por. Per desconegut, intocable, estrany. Com tot allò que fa por, ves. Són tants els neguits que tenim i hem tingut que aquest –simplement– se suma. Com ho fa la Covid-19 i les seves conseqüències. Però a quines altres coses ens han fet por abans als humans? Revisitar els clàssics pot servir per acostar-nos i repensar la por. Tot passejant. Això és el que proposa “Passejos peripatètics: La por”.

Zoomer… Per seguir amb el tema de la por. Una paraulota que pot esgarrifar, per desconeixença. I és que una de les coses que fan més por són les escletxes generacionals. La cultura zoomer és la dels joves: aquells que han viscut l’expansió de tecnologies basades en Internet, la hiperconnectivitat, el jo a les xarxes socials i la precarietat. “Cultura Zoomer” vol apropar-nos. Una taula rodona amb Ernesto Castro, Anna Pacheco, Elizabeth Duval i Clàudia Rius.

Per acabar, una de les pors que més por fan, i de les que s’han començat a treballar més tardanament: la por a l’altre. L’altre sempre és altre en funció des d’on es mira, des d’on es pensa. L’etnocentrisme ha fet que l’altre i el racisme hagin anat de la mà múltiples vegades. La truita però, s’està girant. I ara els moviments antiracistes, com ha demostrat el Sindicat Popular de Venedors Ambulants a Barcelona, estan prenent volada. I més després de l’onada de protestes contra la discriminació racial arreu del món per la mort de George Floyd als EUA. Veus que, lluny de criminalitzar, volen repensar la comunitat des de la reivindicació de la diferència. “El mirall del racisme”, amb Daura Mangara, Esther Mayoko Ortega, Mostafà Shaimi, Pastora Filigrana i Elsa Dorlin.

  • Aquest és un text elaborat per deriva per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu de la Biennal de Pensament 2020.
Tancar