Tancar
  • Poder
  • Reportatge

Don’t stop desnonaments

Revises el grup de difusió DesnonamentsBCN a Telegram i se’t cau l’ànima als peus. Una desena d’avisos de desnonaments al dia, i alguns dies força més. Revises el recompte de desnonaments de la pàgina web de la PAH, una altra bufetada: En el que portem d’octubre (7 dies, a l’escriure aquestes línies) hi ha hagut 17 desnonaments. Només del 14 al 18 de setembre, quan es van reactivar els jutjats després de l’estiu, es van produir a Barcelona 149 avisos de desnonament, segons les mateixes fonts.

Fa deu dies, però, el govern va anunciar la pròrroga fins a 2021 de les mesures especials aprovades al març, a l’inici de la pandèmia. Entre aquestes mesures, la cancel·lació dels desnonaments. De tots? No.

Per acollir-se a aquesta mesura cal demostrar vulnerabilitat sobrevinguda a causa de la pandèmia i no disposar d’alternativa habitacional. Explica el portaveu de la PAH Barcelona, ​​Santi Mas de Xaxàs, que pràcticament cap de les persones que van a les seves assemblees es pot acollir a les mesures de govern: “Les mesures són un engany perquè diu que acaba amb els desnonaments i no és veritat, des del nostre punt de vista genera discriminació entre els ciutadans que són vulnerables per culpa de la covid… i els que ja ho eren. Prop de la inconstitucionalitat, fins i tot, en crear aquestes desigualtats”.

La vulnerabilitat es calcula tenint en compte els ingressos del mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, si al setembre vas cobrar més de 1.614 euros, no et pots acollir a la moratòria de desnonament. No cal dir que si et trobes vivint en precari, ocupant una casa, no pots acollir-te de cap manera a aquesta mesura. A aquestes dificultats, cal sumar-hi el laberint burocràtic. Ha de ser la persona o família afectada qui sol·liciti la suspensió del desnonament, presentant a l’administració un document acreditatiu de l’atur ingressat, de l’ERTO, o del cessament d’activitat en cas de ser autònom. Així que no s’han aturat els desnonaments, sinó tot el contrari.

A efectes pràctics, el que està passant des que van tancar els jutjats a l’agost, i, per tant, es van congelar els desnonaments, és que el sistema judicial està col·lapsat. Segons les dades de la PAH, durant la pandèmia es van deixar d’executar 800 sentències de llançament, a causa dels mesos d’estat d’alarma i aturada, i del tancament de jutjats a l’estiu.

Aquestes sentències sense executar sembla que els cremen a les mans als jutges i jutgesses. Des de la PAH denuncien que els grans propietaris (fons voltor d’inversió) no fan cas a la llei 24/2015. Però tampoc ho fan els jutges, amb una pila d’execucions pendents, que ordenen desnonaments sense un lloguer social ofert per part d’aquests fons, grandíssims propietaris, tal com dicta aquesta normativa.

Tot aquest ball de xifres de números i lleis sense complir es tradueix en famílies al carrer. El primer trimestre de 2020, més de 9.600 desnonaments a tota Espanya, segons les dades del Consell General del Poder Judicial. En només 5 dies, del 14 a l’18 de setembre, es van produir a la ciutat de Barcelona 149 avisos de desnonament: “a les nostres assemblees tenim més casos que mai —explica el portaveu Mas de Xaxàs—. Per a l’octubre ja hi ha programats més de vint desnonaments, i pujant”. Des dels sindicats d’habitatge assenyalen 170 avisos de desnonament la setmana del 28 de setembre i més de 215 per a aquesta setmana a Barcelona. Tots coincideixen en què aquestes xifres demostren que les mesures preses pel govern d’Espanya no funcionen.

Les mesures de govern són un engany perquè diuen que acaben amb els desnonaments i no és veritat

Un matí de desnonaments pel Raval

Davant la situació, que és greu, la resposta de PAH i sindicats d’habitatge de barri és la de sempre. Denúncia i resistència. Quan revises el grup de Telegram de DesnonamentsBCN no fas més que veure avisos de desnonament, és veritat, però també es pot veure com alguns s’aconsegueixen aturar.

El recompte d’octubre de la PAH, per exemple, és de 4 desnonaments suspesos i 1 aturat. Petites victòries, casos que, ja sigui per la pressió popular i els moviments socials, o per la mediació del servei municipal, el SIPHO (Servei d’Intervenció en Situacions de perdua de l’Habitatge i Ocupacions), s’acaben parant.

Un dels desnonaments més simbòlics, que es va aconseguir aturar, va ser el de la veïna de la Rambla Maite Mendivil. Va ser l’1 d’octubre, un matí ple d’avisos de desnonament, sobretot a Ciutat Vella i el Poble-sec. Maite Mendivial és una de les últimes persones que resideixen en aquest carrer.

Des de ben d’hora un grup de manifestants es va asseure davant la porta de l’immoble. Els Mossos els van deixar dins del seu cordó de cintes, policies i furgons, amb què delimitaven l’àrea d’accés a l’edifici. Els silencis de tensió s’anaven interrompent amb càntics a favor de la lluita per l’habitatge. “¡Este deshaucio, lo vamos a parar!”, corejava el centenar de persones concentrades davant del 75 de la Rambla.

Tot d’una, les mirades que fins ara estan centrades en els moviments policials, s’alcen cap al terrat. Va ser bastant sonat, es va pintar de rosa als Mossos i se’ls va llançar confeti, arròs, i globus des del terrat. Terrat on, per cert, van arribar els Mossos entrant per l’edifici contigu i saltant de terrat en terrat. Abans que arribés la comitiva judicial, també. Al final es va aturar, entre la pressió popular i el servei municipal de mediació.

Al Raval, hi ha persones sense sostre que prefereixen dormir en un entorn violent, com un narcopis, abans de dormir al carrer

Aquest primer d’octubre també es va aturar el desnonament del local del carrer Riereta. Aquest era una cosa especial, i responia a les necessitats i casuístiques pròpies de Raval. Una de les maneres que tenen els veïns de barri d’autorganitzar-se i millorar el seu barri és estar atent a quan la policia desallotja algun narcopis, per entrar a ocupar-lo com més aviat millor. Passa al carrer dels Salvador, on es llegeix la pancarta de Benvinguts al super de la droga, al carrer d’allà, i al de més enllà, i va passar a Riereta 3. De vegades els veïns ocupen l’antic narcopis perquè visqui alguna família vulnerable. De vegades els ocupen per fer tallers, o espais veïnals, o de vegades ocupen persones joves, activistes socials, com és el cas de Riereta 3.

“Dins el narcopis que hi havia aquí hi havia molta violència, i també generava violència cap al barri”, descrivia Judith, una de les integrants del pis. Juntament amb Garazi, que estava acabant de preparar el cafè de bon matí, explicava la història del local: “Els veïns van agraïr molt tot el treball que vam fer quan vam arribar [adequar un antic narcopis], la veïna de la cambra ens va regalar la nevera i la rentadora quan se’n va anar, eren noves i ens les va donar a canvi de baixar-les nosaltres”, afegeix l’activista.

Un dia abans del desallotjament es van asseure al petit pati del darrere del pis-local i van explicar com és la vida a Riereta. “La relació amb les comunitats de barri és molt intensa. Estem al costat de l’Àgora [Juan Andrés Benitez], de la Sole, de Metzineres, del Lokal … per Riereta 3 passa mig barri”, comenta amb un to divertit Garazi. Encara que aquestes visites s’alternen amb les de la policia, l’alarma sona cada dos per tres pels carrers de la zona, moltes vegades a la recerca de narcopisos.

“Un cop vius al Raval, veus que més enllà de les coses negatives que comporta un narcopis, hi ha un munt de penya que no pot anar als serveis de venopunció de Baluard [prop d’aquí, al Raval Sud] perquè estan saturats o tancats a la nit. Persones que no tenen sostre i prefereixen viure en un focus de violència així que al carrer… Fa pensar, diu molt del que passa al carrer i no veiem”, reflexionava Judith mentre fa glops a un suc que ha agafat de la nevera. “No s’actua sobre el problema, només es respon policialment. La macrobatuda queda molt bé, molt heroica, però al final paguen els de sempre i entra a la presó el noiet que ven haixix, mentre el seu cap segueix fora”, afegeixen les activistes, acabant-se la frases entre elles.

Els preus de l’habitatge baixen i els fons voltor volen vendre, però veuen com cada cop els resulta més difícil trobar compradors pels seus pisos

L’endemà, sota el mural de l’activista Pere Cuadrado que decora la porta del local, espera un esmorzar destinat a tot aquell que vulgui sumar-se a evitar el desnonament. Hummus artesà, pa, dolços, cafè, suc… Amb el desnonament de la Rambla aturat, tot apunta que en poc temps la policia apareixerà a Riereta. Les voreres del carrer estan plenes de persones de totes edats i procedències, que de tant en tant s’aparten quan passa algun conductor. Sembla que no hi falta ningú, fins i tot ha vingut també el personal encarregat de col·locar portes i alarmes un cop es desallotgi el pis. Passen les hores i la policia mai no arriba. El matí de tensió finalitza per a la Garazi i la Judith, que veuen com després de 8 hores fent guàrdia, el seu desnonament acaba per susprendre’s, fins qui sap quan.

El local de Riereta 3 està gestionat per Divarian, immobiliària participada pel BBVA (amb un 20%) i el fons d’inversió Cerberus amb el 80% restant. Aquell matí d’1 d’octubre es van poder veure al carrer Riereta els petos vermells distintius de la campanya #GuerraACerberus. Una campanya que es reactiva passat el confinament per denunciar les pràctiques d’aquest fons, que no és qualsevol. Durant la crisi va comprar pisos i pisos (per valor d’uns 50.000 milions d’euros) de caixes i bancs d’infame record, com Bankia, Cajamar, Liberbank, de la mateixa Sareb, i del BBVA, amb qui comparteix el petit local de Riereta 3.

El portaveu de la PAH de Barcelona adverteix l’augment de casos que estan notant, provinents de fons com Divarian: “Són pisos que haurien de poder accedir al lloguer social tal com marca la llei 24/2015, però els fons voltor com Divarian no segueixen la llei”. Qui recull beneficis? La ciutadania no, però els fons ho intenten de totes totes: “És evident que ara els preus de l’habitatge baixen —explica Mas de Xaxàs—, i els fons voltor volen vendre. Blackstone volia vendre un paquet important d’habitatges, i veuen que els costa molt més que abans trobar comprador. Per això la gran proposta dels grans propietaris és que se li concedeixin crèdits a les famílies perquè puguin seguir pagant el lloguer”. O sigui, més deute. Una altra vegada.

Tancar