Tancar
  • Opinió
  • Treball

Els currículums són encara més inútils si hi ha racisme

Els ciutadans i els comerciants s’equivoquen quan associen els seus problemes al manter: haurien de pressionar els polítics, com fem nosaltres, per canviar la llei d’Estrangeria i que això ens permeti tenir drets i sumar-nos a les seves exigències socials.

Als set anys ja ajudava la meva mare a fer ninots de drap al Senegal. Ella era la que els venia. Sempre em deia que els feia molt ràpid. Després vaig estudiar fusteria i mecànica, encara que finalment vaig tornar a la costura. Realment, casa meva va ser la meva escola i la mare em va ensenyar tot el que sé. Lamentablement, no vaig poder anar a classe.

Al cap d’uns anys me’n vaig anar del Senegal per necessitats econòmiques, però també per descobrir altres oficis. Quan vaig arribar a Mauritània em va encantar la pesca; gràcies a ella vaig anar moltes vegades a les Illes Canàries, i allà em van arribar rumors que deien que Espanya necessitava treballadors als camps. Vaig decidir migrar.

En aquell moment ja havia treballat en mitja dotzena de sectors i tenia quinze anys de trajectòria professional. Tant li feia: quan vaig arribar a Espanya vaig preguntar pels camps i em van explicar que havia d’estar tres anys al país per poder treballar-los. Durant vuit mesos vaig buscar feina. Vaig estar de paleta, de sol a sol, i em pagaven tan poc que de cap manera podia ajudar els meus. Només em va quedar la venda ambulant.

La gent a Espanya vol seleccionar les feines, i ho entenc, però n’hi ha que no podem ni preguntar-nos de què treballar. Tinguem l’experiència que tinguem. Tenim un problema que va més enllà de la manca d’oportunitats: la llei d’Estrangeria ens exclou per millorar les nostres vides i ens prohibeix aportar al territori d’acollida.

Per a tothom el treball és una forma de progrés. Però per a nosaltres és alguna cosa més: és pura supervivència. Quan un està en situació regular pot dir m’agrada o no m’agrada això o allò. Una persona racialitzada sempre està disposada a tot. No pot triar. Això de carregar sacs o no és un debat privilegiat, no és un debat per a migrants. No podem accedir ni tan sols als treballs escombraria, als més bàsics.

Tant de bo algun dia una persona nouvinguda aquí pugui aprofitar la seva experiència com ho fa un blanc que viatja al Senegal.

Fa uns mesos, un membre de la meva família va emmalaltir i, quan va arribar a l’hospital de Mbour, no hi era el seu doctor de sempre. L’havien canviat i era un francès nouvingut. El cap de l’hospital acabava d’arribar al país! A l’inrevés, seria impossible: tenim un company manter que és metge, té estudis a Cuba. Després d’aconseguir tots els seus títols, va arribar aquí i va haver de fer de nou l’ESO.

La venda ambulant és l’únic que ens queda. I des d’aquí lluitem. Però, per desgràcia, l’espai públic és l’espai dels diners. L’Ajuntament ens fa fora amb el pretext de la il·legalitat de les nostres mantes, però sí que permet cadires i taules per als turistes.

Després hi ha els comerciants, que ens culpen de no pagar impostos. Tant de bo poguéssim! Ens agradaria que pensessin en el perquè del perquè. Si els comerciants realment volen acabar amb la venda ambulant hauran de fer per canviar abans la llei d’Estrangeria. D’alguna manera, és el Govern el que ens envia a vendre. La nostra tasca és conseqüència de la impossibilitat d’accedir als papers. Que els comerciants lluitin al nostre costat contra aquest Govern. Nosaltres també volem sumar per ajudar en totes les conquestes socials possibles, però abans cal treure el manter de la vulnerabilitat total.

Els currículums no serveixen si darrere hi ha un sistema racista. L’altre dia vaig anar al banc. Vaig obrir el compte fa anys, amb un passaport que vaig aconseguir després de dues deportacions. A l’entitat estaven actualitzant les llibretes i la meva estava bloquejada. Gràcies a la feina del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, a la seva marca Top Manta, i al local del col·lectiu al Raval, ara tinc nòmina. Però el treballador del banc em va dir: “¿Et dóna feina una associació popular de venedors ambulants?”.

Ell es preguntava com podia tenir nòmina amb una associació de manters. Li vaig dir que la nostra és una empresa com qualsevol altra: una empresa legal amb un nom que s’associa a la il·legalitat. Espero que puguem créixer i ajudar més gent. La nostra cooperativa no només ens treu dels problemes associats a la nostra activitat al carrer. També hackeja el sistema. Perquè el problema aquí no és només legal o laboral. És sobretot racial.

Tancar