Tancar
  • Poder
  • Reportatge

Les 16 vulneracions més freqüents del dret a un habitatge digne

Posem per cas que busques un pis per a llogar a una gran ciutat. Ni de conya tens els recursos necessaris per comprar-te’n un al preu de 4.205€ el metre quadrat, que és la mitjana a Barcelona el tercer trimestre de l’any 2019. Decideixes formar part, doncs, del 38% de gent que viu de lloguer a la capital. Què et pots trobar buscant pis?

Per començar, i de manera sistemàtica:

1. Discriminació per classe social. Com s’ho fa un jove per presentar dues nòmines al propietari del pis? (tenint en compte, a més, que un 31% dels menors de 25 anys a Espanya són a l’atur)? I un autònom, o un rider de Glovo/Deliveroo/UberEats, quina nòmina presenta? O què fa una noia d’una família amb pocs recursos per aconseguir un aval si els seus pares no li’n poden facilitar?

2. Racisme per part de propietaris i immobiliàries. Les assemblees del Sindicat de Llogateres dels barris i municipis que són a la cua dels nivells de renda per càpita estan detectant cada cop més que hi ha propietaris i administradores de finques que no ofereixen lloguers a persones migrades (tot i que puguin demostrar recursos i avals per pagar) pel sol fet de ser persones migrades. Destaca el cas de Mollet del Vallès, on persones racialitzades que han patit (i pateixen) racisme immobiliari s’estan organitzant per a dur a terme accions de proposta. Des de l’assessoria jurídica de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya asseguren no tenir queixes en aquest sentit, tot que anys enrere si que en van tenir, provinents fins i tot del Síndic de Greuges.

La Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia i la Declaració Internacional de Drets Humans parlen del dret universal a l’habitatge digne. És un dret reconegut legalment però, en molts casos, com els que llista aquest article, queda en una posició secundària per darrere del lliure mercat. 

La modificació de la Constitució Espanyola acordada entre el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, l’agost de 2011 va agreujar aquesta situació. En canviar l’article 135 de la carta magna, el pagament del deute públic passava per davant de qualsevol altra despesa de l’Estat en els pressupostos generals, sense esmena o modificació possible. Per davant d’assegurar els drets bàsics, com el de l’habitatge.

Bé, suposem que has aconseguit que la teva situació com a jove precari, la manca de suport econòmic familiar o el color de la pell no hagin influït massa en la cerca de pis. Ara, amb les claus a la mà, entres a la teva nova llar. Benvingut. Però només entrar al teu minúscul lavabo sents una fortor important. I humitats, portes que no tanquen, subministraments donats de baixa, manca de cèdula d’habitabilitat o, fins i tot, amiant a casa. El teu contracte no diu res d’això, demanes una carència (deixar de pagar alguns mesos el lloguer a canvi d’ocupar-te d’algun tipus d’obra menor al domicili), però el propietari no te la concedeix, o es nega a pagar la reforma, o t’amenaça amb una pujada de lloguer si les duus a terme o, senzillament, t’ignora.

Gràcies a la pressió del Sindicat de Llogateres, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca i els col·lectius de lluita per l’habitatge digne als barris, el passat mes de març es va aprovar un reial decret (el 7/2019) que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). La millora, segons el Sindicat, és palpable, tot i que no tant com es podria esperar. Del nou text legal se’n desprenen una sèrie de drets nous que el teu propietari potser no recorda. Són pràctiques que obliden el nou decret aprovat a principis d’any i que si fas una bona repassada al contracte abans de signar-ho tot, es poden evitar:

3. Les despeses dels honoraris de l’agència immobiliària i l’administradora de les finques les paguen els propietaris, sempre que siguin grans propietaris. Què vol dir això? Gran propietari és tot aquell que té més de 1.250 metres quadrats en propietat o que és persona jurídica. Ep, però com sabem quants metres quadrats té? Doncs no és fàcil, com era d’esperar. Has d’anar al Registre de la Propietat i esbrinar-ho. Si el propietari és una societat limitada, o qualsevol altra figura jurídica, els honoraris també els paga ell. L’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya assegura que no es pot presumir que pel fet de ser persona jurídica o tenir més de 1.250 metres quadrats, el propietari disposi de més capacitat econòmica i denuncien que en aquest sentit la modificació de la llei és arbitrària.

4. Colar-te falses bonificacions o carències. Et diu el propietari que et farà un descompte a la mensualitat dels primers anys i, per exemple, a partir del quart et cobrarà 500 euros més. Doncs no. El Sindicat de Llogateres avisa que perquè una bonificació o una carència sigui legal, ha d’adaptar-se a un motiu justificable, com ara unes obres fetes per la part inquilina.

5. El contractes de lloguer d’habitatge passen a ser de 5 i 7 anys. Hi ha propietaris que es faran els longuis i t’intentaran fer signar contractes de menys de cinc anys, i després anar-los prorrogant. Des de la modificació de la LAU, els contractes de lloguer són de cinc o set anys, en funció de si el propietari és un petit tenidor o un gran tenidor. 

6. Els contractes no tenen perquè incloure actualitzacions al preu del lloguer. La modificació de la llei aprovada al febrer no diu que sigui obligatori anar actualitzant any rere any el preu del lloguer, sinó que és el contracte el que regula això. D’aquesta manera, si el teu contracte no té cap clàusula sobre l’actualització de la renda, no et poden apujar el preu del lloguer durant la vigència del teu contracte. Si se signa que hi haurà actualitzacions de la renda, però no s’explicita al contracte com seran, s’entén que els increments estaran relacionats amb l’IPC. A més, si et volen apujar el preu del lloguer en aquests termes, t’han d’avisar amb 30 dies d’antelació, i per escrit.

Ok, tota la paperassa que vas haver de fer quan vas entrar a viure al teu cubicle ja queda enrere. Amb el pas del temps, t’has fet teu el piset. Vas sanejar les humitats de l’habitació i vas haver de pagar el recanvi de l’aparell per escalfar l’aigua, perquè el propietari es va fer l’orni. Ara, anys després, et queda poc perquè acabi el contracte. No saps si cal renovar-lo, o signar-ne un de nou. O si pirar-te i buscar un lloc millor. Hi ha diferents opcions:

7. Pots marxar abans del venciment del contracte, i sense despesa addicional. Com ja fa més de sis mesos que hi vius, pots fer-ho. Només si marxessis abans d’aquest període hauries de pagar els mesos restants fins arribar als sis. O sigui que pots marxar quan vulguis, sense necessitat d’al·legar cap motiu. Però suposem que el propietari et diu que li has de pagar una indemnització o no et torna (part de) la fiança per haver marxat abans del que diu el contracte. Doncs no. No és legal.

8. La fiança es torna en 30 dies. Una fiança que, segons la llei, ha de ser com a molt d’una mensualitat més dos mesos de garanties addicionals (garanties que han de constar al contracte, si no, res). Però aquí entra la interpretació del propietari en valorar l’estat de el pis i allò que es va poder haver signat al contracte. És usual que el propietari interpreti a la baixa l’estat en què es deixa el pis i retorni només part de la fiança, o res.

El supòsit menys desitjable de tots és que no vulguis marxar del pis, però que no puguis pagar les mensualitats d’ara endavant. Cosa que passa sovint:

9. Hauré de pagar penalització? Si no ho diu el contracte, no. Si el teu contracte sí que parla de penalitzacions, les entitats en defensa de l’habitatge recomanen no pagar-les, ja que continuaràs sense tenir diners per pagar les mensualitats endarrerides. Els Serveis Socials i els col·lectius en lluita per l’habitatge posen a disposició recursos per pal·liar aquesta situació.

Des de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona asseguren que les queixes que reben per part dels consumidors se centren en el tema del retorn de les fiances, reparacions que el propietari no vol assumir i manca de cèdula d’habitabilitat. Sobre la resta de modificacions de la LAU que s’han llistat, no han detectat cap queixa o cas al respecte.

Més enllà d’aquesta relació desigual entre llogater i propietari, quan ets dins de casa teva, hi ha altres empreses que fabriquen un exquisit paper de fumar amb els teus drets.

10. Talls de subministrament a llars en situació de vulnerabilitat. Tot i que la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica és ben clara al respecte, continuen havent talls de subministraments a llars que tenen l’informe d’exclusió residencial. L’Agència Catalana de Consum publicava fa una setmana que ha tramitat 151 multes a companyies energètiques per talls en els subministraments que vulneren el principi de precaució establert en aquesta llei. Des de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), porten anys denunciant-ho –des que va entrar en vigor la llei, bàsicament– i recorden que són les companyies  que han de dirigir-se a Serveis Socials a demanar per la situació de la família abans d’efectuar cap tall.

11. Els deutes de les famílies en situació de vulnerabilitat continuen creixent. Generalitat i subministradors incompleixen, de nou, la 24/2015. Són les subministradores les que han de pagar aquest deute acumulat, però com que no s’han signat els convenis amb l’administració per fer-ho, no ho fan. Fonts d’Endesa asseguren que la seva voluntat és signar els convenis, que s’està negociant amb discreció amb la Generalitat des que va acabar l’estiu i es remeten al comunicat que van fer públic aquest agost, en què es comprometen a assumir el deute a mitges amb les administracions. L’APE titlla la proposta de rentat de cara i exigeix que l’empresa costegi el 100% dels deutes. Però mentrestant els deutes segueixen acumulant-se. Endesa comptabilitzava el passat mes de juny 21 milions d’euros en factures impagades. Davant d’aquesta situació, les famílies no veuen manera d’afrontar els pagaments.

12. L’Aliança Contra la Pobresa Energètica denuncia que les empreses practiquen modificacions en els contractes sense cap consentiment oficial per part dels seus clients: canvien els clients del mercat regulat al mercat lliure per mitjà de trucades telefòniques o falses visites d’un comercial que els assegura que ve a realitzar la lectura del comptador. El mercat regulat permet al client contractar el Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), amb una potència inferior o igual a 10 kW: el preu és més car les hores centrals del dia i més baix a la nit, de manera que permet a les famílies amb pocs recursos concentrar la despesa elèctrica quan surt més barat. Al mercat lliure no tens dret a accedir als descomptes dels bons socials i el preu el fixa la companyia amb que tens contractada. Endesa assegura a deriva que no té cap constància d’aquestes pràctiques i que, si en tingués, actuarien “cas per cas”.

13. Els contractes es poden renovar automàticament. Imagina’t que t’agrada on vius i que t’hi vols quedar. T’ho has rumiat i prefereixes seguir en aquest acollidor cutxitril que encetar l’odissea d’una mudança. Però se t’acaba el contracte. Cal que en signis un de nou? No n’estàs obligat. Es prorroga automàticament. El Sindicat, però, denuncia que quan s’han trobat amb propietaris intenten afegir trasters i places de pàrquing fictícies a l’hora de signar un nou contracte. Ho fan a través d’annexos al contracte en què notifiquen un augment del preu per una durada de dos o tres anys amb motiu del traster o el suposat pàrquing. Quan toca fer un contracte de nou, el Sindicat de Llogateres denuncia que el propietari acostuma a aprofitar per exigir un preu encara més gran per aquests annexos.

Fa anys que vius al teu pis de lloguer, però la situació econòmica t’impedeix seguir pagant el preu de viure a un barri, molt probablement a Barcelona, gentrificat. No ho pots assumir i decideixes demanar un lloguer social:

14. La llei 24/2015 obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social –a poder ser a la mateixa casa– que representi entre el 10% i el 18% dels teus ingressos si es produeix un desnonament per impagament d’hipoteca o lloguer. Però demanes el lloguer social i no te’l concedeixen. Des de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona asseguren que aquests apartats de la llei són més aviat “manifestacions de bona voluntat”, però de molt difícil aplicació pràctica perquè no sempre s’està en disposició d’oferir aquest lloguer social, per falta de recursos.

T’assessores i comences a lluitar. Com que no tens recursos per pagar les mensualitats i no t’ofereixen el lloguer social, decideixes seguir a casa teva, ara en situació d’ocupació.

Setmanes després de començar aquesta resistència, et visiten dues persones de l’empresa propietària del pis amb dos agents dels Mossos d’Esquadra i et diuen que has de marxar.

15. Si no hi ha una ordre judicial de llançament, no surtis de casa. Només et poden desallotjar amb una ordre de desallotjament. Ni avisos de la policia ni burofaxos de les finques exigint que tornis les claus ni avisos dels propis fons voltors, ni de l’empresa Desokupa ni del sursuncorda. A no ser que et denunciïn per la via penal (que no acostuma a passar), l’avís de desnonament ha de tenir dia i hora. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya continua avalant desnonaments en obert (sense dia ni hora) tot i que la darrera modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal ho prohibeix explícitament; les plataformes en pro de l’habitatge ho consideren prevaricació.

16. No s’ofereix un reallotjament digne a totes les famílies que són desnonades. La llei 24/2015 obliga els grans tenidors a oferir a les famílies en procés de desnonament un lloguer social, ja sigui per impagament de lloguer o per execució hipotecària. Si el desnonament és per ocupació, o per un cas de finalització de contracte de lloguer, o si es tracta d’un petit propietari, és l’Administració qui s’ha d’encarregar del reallotjament. Aquesta llei tampoc es compleix:

a) A ciutats com Barcelona les famílies afectades van de pensió en pensió. Resten pendents d’un pis de la Mesa d’Emergència Habitacional, que té una llista d’espera de més de 500 famílies.

b) D’altres ciutats com ara L’Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià de Besòs només ofereixen tres o quatre dies a una pensió. Després, busca’t la vida.

Tancar