Tancar
  • Entrevista
  • Poder

Massin Akandouch, activisme, desobediència i ‘likes’

Cada vegada que juga amb la màniga de la dessuadora negra, mostra un número que duu tatuat al dors de la mà dreta: ‘3356’. En Massin Akandouch (2001, Al Hoceima) proposa fer l’entrevista al cor de Mataró, a la plaça de la Muralla: “Aquí quedava sempre amb els meus amics després de l’escola. M’agrada perquè em transmet tranquil·litat”.

En Massin busca tranquil·litat i és normal que ho faci. Quan va néixer, el seu nom —que comparteix amb l’històric rei amazic Massinissa— estava prohibit per les autoritats marroquines. Ha crescut amb el dol de viure la repressió cap als seus éssers estimats per participar en la dissidència política. Tan sols un any després del seu naixement, la seva família va prendre la decisió de marxar del Rif i migrar a Mataró, on encara viuen. 

És un enamorat de Barcelona i hi passa bona part del seu temps. Un dels primers cops que va entendre què era el racisme va ser a la seva ciutat preferida, una tarda en què passejava amb amics blancs pel Raval i va notar com ells experimentaven tots els estereotips sobre el barri. 

Però per molta devoció que tingui en Massin per Barcelona, detesta profundament l’estàtua de Colom. Els seus avantpassats van formar part de la resistència anticolonial rifenya i se sent “denigrat” quan ha de caminar per sota del monument.

En Massin es defineix com un paio seriós, però quan portem una estona xerrant en aquesta plaça de Mataró esdevé extravertit i sincer. S’abriga del fred de quan cau la fulla amb una jaqueta vintage de segona mà perquè aposta per la moda ecològica. Un penjoll amb una joia familiar amaziga revela fins a quin punt és curós amb els detalls del seu outfit

Tot i que confessa no pentinar-se mai, va començar a fer parlar dels seus cabells quan era un adolescent, a causa del seu paper com a activista. A Instagram acumula més de 13.000 seguidors. Els vídeos de les accions animalistes en què participava van catapultar-ne la influència a les xarxes socials. En una d’aquestes accions, un bon dia, va alliberar en Mercury, un porquet de granja, però es va sentir  malament per la mare que li va fer deixar enrere. Per recordar-la es va tatuar el número que duia gravat a l’orella: el 3356 que ara, en aquesta plaça, treu el cap sovint sobre la seva mà, sota la màniga de la dessuadora.

Com és que vas començar a fer activisme?

Suposo que és genètic. La meva mare és activista des que tenia catorze anys. Per aquest motiu, va ser fugitiva i presa política. També va patir tortures. La meva família m’ha inculcat els valors de la lluita social des de ben petit. Recordo, per exemple, quan anàvem cada any a la Diada de Catalunya, sempre amb una bandera amaziga i una estelada.

Què és per a tu l’activisme? 

No és una cosa que jo hagi escollit, ho he de fer, és una qüestió de supervivència. No tinc més opció que lluitar pels meus drets. És l’eina que tenim per viure dignament. No puc acceptar les opressions. 

Ser tan jove juga a favor o en contra?

Ser jove perjudica i afavoreix alhora. Per un costat, pots aconseguir que la gent t’escolti més perquè un jove crida més l’atenció. Però també et poden menysprear per no tenir experiència.

Com utilitzes les xarxes per fer arribar el teu missatge?

Ara per ara, tinc una relació violenta amb les xarxes. Abans publicava molt, compartia el meu dia a dia, pretenia normalitzar l’activisme entre el jovent. Malgrat tot, vaig acabar cremat i vaig deixar de publicar. La meva salut mental ha de prevaldre i sobretot amb Instagram, hi he acabat tenint una relació tòxica.

Creus que valorem als activistes en funció dels likes?

Sí. Ens hem oblidat de la feina de carrer. Hi ha persones que fan activisme per donar-se autobombo. És com que ara està de moda. Això també alimenta egos. A mi m’ha passat. Vaig arribar a creure que sabia més que altra gent només per ser activista. Per sort, quan em vaig allunyar de les xarxes, em vaig adonar que ho havia fet malament i vaig canviar la meva forma d’actuar.

Quins perills té fer el que fas?

(Respira profundament) Hi ha perills legals. He rebut moltíssimes denúncies i multes per fer el que faig. També hi ha conseqüències socials. Al meu institut em van començar a prendre per boig. Els semblava bé el meu activisme mentre no trenqués la llei. Però, per a mi, a qualsevol moviment social, la desobediència és imprescindible.

Per a mi, a qualsevol moviment social, la desobediència és imprescindible.

***

Un discurs animalista de Gary Yourofsky va significar un abans i un després a la vida de Massin: va motivar-lo a fer-se vegà i activista pels drets dels animals. En el seu moment, el jove mataroní va arribar a liderar el moviment Meat The Victims a Catalunya. Malgrat tot, fa un temps que va decidir fer un pas enrere i ara s’ha allunyat de la primera línia de combat.

Ja no estàs tan actiu amb l’activisme pels drets dels animals…

Segueixo defensant els drets dels animals sempre que puc, però m’he allunyat una mica de tot el que implica el moviment. Ha arribat a ser tòxic. Tot era veganisme, estava a una bombolla, necessitava descansar, tenir una vida normal.

Creus que hi ha marques que s’aprofiten del moviment?

Clar, se n’aprofiten per treure beneficis econòmics. 

Es relaciona amb la blanquitud?

L’activisme vegà està emblanquit. Hi ha persones per a qui és més complicat ser veganes. Per cultura, ètnia o estatus social. Menysprear-les perquè mengen carn no em sembla acceptable. Quan viatjo al Rif, continuo practicant el veganisme i tinc el privilegi de comprar-me els aliments que vull, però pel preu del pot de llet de soja que compro, una família sencera menjaria durant tota una setmana. 

Els vídeos de les accions de Meat The Victims es van fer virals. Quin significat té per a tu alliberar animals? 

Les accions d’alliberar animals sempre s’han fet. Normalment no s’enregistren, s’intenta que ningú se n’assabenti. Però vam decidir enregistrar-ho perquè sabem que és un acte polèmic. Crèiem que era una manera de posar a l’agenda pública el veganisme. Serveix per polititzar-ho tot i cridar l’atenció dels mitjans. Tanmateix, no és senzill, requereix preparació. Ens hem d’assegurar de mantenir la bioseguretat intacta, que els animals no s’estressessin, que la gent estigui segura. 

***

L’any 2016, es va encendre la flama del moviment popular del Rif, més conegut com a Hirak, arran de la mort del pescador Mouhcine Fikri. En Massin ho va viure a l’altra banda del Mediterrani patint per un nou capítol de repressió cap a la seva família.

L’activisme vegà està emblanquit. Hi ha persones per a qui és més complicat ser veganes. Per cultura, ètnia o estatus social.

Com vas viure el sorgiment del Hirak? 

El Rif és una zona històricament marginada, ignorada i maltractada. El Hirak demana canvis, justícia social i drets. És un moviment de dignitat. El règim marroquí ha respost amb repressió. Una de les cares més icòniques del moviment és Nasser Zefzafi, que ara està empresonat. Els meus cosins Silya Ziani i Karim Amghar també van ser arrestats. 

El nord d’Àfrica és àrab?

Al nord d’Àfrica hi ha àrabs, però no són originaris del Magreb. Els àrabs van venir i van ocupar la zona a costa de la massacre dels amazics. Hi ha activistes, cantants, poetes, periodistes que han estat assassinats pels arabistes. Ser amazic al nord d’Àfrica és perillós, tot i ser casa nostra. Per això et deia que l’activisme és supervivència.

Els àrabs s’apropien de la cultura amaziga?

Principalment, l’apropiació s’ha fet des d’un punt de vista europeu, perquè es creu que el nord d’Àfrica és àrab, de moros. Gran part de la història i cultura amaziga va desaparèixer o va passar a considerar-se àrab. Des d’un punt de vista eurocèntric, hi ha coses que es consideren àrabs però que realment no ho són. 

Quina diferència hi ha entre amazic i bereber?

Bereber és la terminologia europea per designar al poble amazic. Prové de barbar i és despectiu, perquè ens presenta com a éssers salvatges.

***

Massin ha viscut el racisme en primera persona. Guarda a la memòria experiències que el van fer entendre com operava la xenofòbia. Per exemple, recorda un dia en què passejava amb amics blancs al barri del Raval i va notar com ells estaven passant por. 

Has patit racisme d’algun tipus?

De petit em vaig emblanquir, em vaig europeïtzar. M’avergonyia dels meus orígens. Els ocultava. Quan els meus pares portaven tajine o cuscús a l’escola sentia vergonya. Volia fer el que els cànons de la blanquitud estableixen, perquè si no ho feia, em sentia inferior. Em vaig autocolonitzar. Quan vaig començar a aprofundir sobre qui sóc i d’on vinc, quan va començar el Hirak, vaig recuperar la dignitat. Vaig arribar a la conclusió que la identitat amaziga està en perill i que si no la preservo, contribuiré a la seva extinció. El racisme que més he patit ha sigut quan s’ha posat en dubte la meva capacitat pel meu origen.

De petit em vaig emblanquir, em vaig europeïtzar. M’avergonyia dels meus orígens. Els ocultava. Quan els meus pares portaven tajine o cuscús a l’escola sentia vergonya.

“Que bé que parles el català”?

Exacte! (riu) Però també amb l’anglès. Se sorprenen que pugui parlar tan bé un idioma. 

Pel que fa a la teva identitat, et podries definir?

Em sento amazic i català perquè he crescut entre les dues cultures. Sempre he estimat la cultura catalana. La meva família sempre ha participat d’assemblees, festes majors, casals de barri, associacions veïnals. Celebrem el Nadal, fem cagar el tió… Parlo en català amb els meus cosins. Sóc molt amazic i molt català.

Abans-d’ahir va ser el Dia de la Raça, que n’opines d’aquesta festivitat?

És vergonyós que se celebri. Quan estic a Barcelona i veig l’estàtua de Colom, em sento humiliat. Em denigra caminar per sota d’ell. És un recordatori del fet que el racisme i el colonialisme encara manen. 

Tancar