Tancar
  • Identitats
  • Reportatge

Salut emocional, millor amb diners

Teràpies, diagnòstics, medicació… Paraules a les que ja ens hem acostumat en el nostre dia a dia. Ansietat o depressió. Termes que la medicina clínica titlla de patologies i on conflueixen emocions i biologia, estats d’ànim i processos químics, contextos socials i predisposicions genètiques. A Espanya, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha dos milions i mig de persones diagnosticades amb depressió. Es tracta d’un dels països del món on es consumeixen més ansiolítics; l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) indiquen que el 16% dels ciutadans en prenen a diari. Les possibilitats de tractar la salut mental i emocional i tenir espais per escoltar, interpretar i treballar les emocions i malestars que se’n deriven estan directament lligades amb els recursos i el temps. Proposem un camí per entendre com els privilegis travessen les persones que necessiten ajuda en salut mental i emocional. Clica: comencem.

Malestar emocional

Uns quants dies tristos. Un nus a l’estómac. Taquicàrdies i pensaments obsessius. Angoixa i rumiació. Malestars que per si sols no criden l’atenció però que junts comencen a ser molt incòmodes. Es perpetuen en el temps, són desconeguts. Què deu passar? Què cal fer?

Busco ajuda | No busco ajuda

Busco ajuda

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el perfil de persona deprimida clínica a Espanya és una dona, major de 65 anys i amb baixa qualificació laboral. És una radiografia que mostra l’acumulació de violències i ens ensenya com s’acaben traduïnt en problemes de salut mental els greuges de gènere, de classe i de feina. Però són molts els factors que poden portar a demanar o no demanar ajuda a un expert en salut mental. Segons explica Núria Almacelles, psicòloga i terapeuta de la cooperativa Fil a l’Agulla, un entorn social amb les cures integrades ajuda a identificar el malestar. Tenir l’hàbit de socialitzar les emocions és decisiu per buscar solucions quan algú té símptomes depressius. Aquest capital social acaba sent cabdal.

Tinc mútua privada | No tinc mútua privada

No busco ajuda

L’estigma de “boig” continua present en qüestions de salut mental, tal i com explica un informe de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Associar una patologia mental amb un perfil de persona que ha perdut completament la raó i el control sobre ella mateixa és encara habitual. De la mateixa manera, acceptem amb naturalitat que si caiem i ens trenquem un os cal que anem a veure un metge especialista, però aquesta passa és més complicada de fer amb les considerades malalties mentals. Hi ha dos elements clau que tenen importància en la construcció del tabú al voltant de la salut mental: el gènere i l’edat. Les persones de major edat estan menys familiaritzades amb els problemes de salut mental; són temes que costaria parlar amb la família durant un dinar de Nadal. Per altra banda, els homes, per la construcció social del seu rol de gènere, tenen més reticences a acceptar debilitats i mancances, i més si són de caire psicosomàtic. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) així ho reflecteixen: els homes reben menys de la meitat de diagnòstics de depressió que les dones, i el seu consum d’antidepressius també és menor.

Malestar emocional

All-focus
Tinc mútua privada

La Asociación Empresarial del Seguro sostè que l’any 2015 hi havia 9’5 milions de persones a tota Espanya amb assegurança mèdica privada. A Catalunya, el 19% de la població tenia contractada una mútua. La xifra més alta la trobem a la Comunitat de Madrid, amb un 32% de ciutadans optant per la sanitat privada.

Les mútues privades ofereixen serveis psiquiàtrics o psicològics, però sovint requereixen o bé fer sessions molt espaiades en el temps o bé en subvencionen només una part. Per posar dos exemples, Adeslas cobra 24 euros per sessió de psicoteràpia, i FIATC Assegurances Mèdiques subvenciona 5 euros de cada sessió a PsicoEnergia, on una hora de teràpia val 60 euros, i per tant el pacient acaba pagant-ne 55. El procediment habitual és anar al metge privat de capçalera i que aquest derivi. Pagar una mútua garanteix un camí més ràpid que la sanitat pública.

Psiquiatra o psicòleg privat

Psiquiatra o psicòleg privat

Plataformes com la Unitat d’Atenció Psicològica xifren un preu orientatiu de 55 euros per sessió, segons els estàndards que marca el Col·legi Oficial de Psicòlegs.

Segons empreses dedicades a comparar preus de serveis, com CronoShare, l’oferta més barata de psicòleg privat a Barcelona és de 35 euros/hora, però el preu de mitjana és de 50 euros/hora en teràpia individual i en 70 euros/hora en teràpia de parella.

Diagnòstic | Medicació | Tractament

No tinc mútua privada

Centre d’Atenció Primària (CAP)

Psiquiatra o psicòleg privat

Centre d’Atenció Primària (CAP)

El procediment habitual, i la porta d’entrada de la sanitat pública, és el metge de capçalera. El doctor del CAP pot derivar el pacient a un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA). Allà hi treballen psiquiatres, psicòlegs, infermers, terapeutes ocupacionals, educadors socials… Una persona filtra els casos que arriben i decideix si estan ben derivats i si s’accepten o no i també estableix un rang de prioritats. La freqüència de les sessions depèn de la càrrega de feina de cada centre i de l’emergència de cada cas.

En contra del mantra de les institucions, la sanitat a Catalunya, i a Espanya, no és universal. Moltes persones migrades queden excloses del sistema de salut gratuït. El juny de 2019 el Tribunal Suprem va resoldre que els pares de les famílies reagrupades havien de pagar-se els metges i els tractaments.

Medicació

Medicació

“En els quadres lleus es fa tractament farmacològic el 90% de les vegades. El metge de capçalera, en dotze minuts de consulta –de mitjana– tampoc pot fer molt més, pot recomanar que el pacient vagi a un psicòleg privat, però si ha de donar ell alguna cosa, serà un fàrmac perquè no té capacitat material d’oferir un tractament psicològic. Si el quadre és greu o no han anat bé fins a dos intents de tractament amb fàrmacs, es compleix el criteri perquè el metge de capçalera enviï el pacient a un CSMA, Centre de Salut Mental d’Adults”, així ho explica la psiquiatra de l’Hospital de Vic, Elisabet Tasa. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre el 2000 i el 2013, a Espanya, van augmentar un 200% les prescripcions de medicaments antidepressius. En aquest mateix període, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el consum d’ansiolítics va augmentar un 57%. Fonts del departament de Salut de la Generalitat admeten que un medicament sol ser el primer tractament d’urgència, ja que els metges de capçalera poden receptar antidepressius i ansiolítics. És un mètode que pot ser efectiu en alguns casos, però que només pot alleugerir els símptomes i no la seva causa.

Diagnòstic | Recuperació

Psiquiatria o psicologia pública

La salut mental a la sanitat pública catalana es tracta als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA). Allà hi ha equips de psiquiatres, psicòlegs i educadors socials. El 2018, segons dades del departament de Salut, l’espera mitjana era de 32 dies. Una espera superior al mes. En el cas dels menors, era de 45 dies.

Tractament

Diagnòstic de depressió, identificació de l’ansietat

Segons els estàndards clínics de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per diagnosticar aquesta malaltia cal que es doni, com a mínim, una d’aquestes dues circumstàncies: un estat d’ànim psicotímid (tristesa crònica) o anhedonia (incapacitat manifesta de gaudir de les coses). L’afectació sol anar acompanyada d’alteracions del son, del ritme d’ingesta (pèrdua de la gana o fam desmesurada), del desig sexual, de la incapacitat per processar la realitat –veient-la sempre des d’un prisma negatiu– o de l’ansietat.

L’ansietat és un símptoma que per si sol ja es considera patològic segons els estàndards de la medicina clínica, cosa que no passa amb altres símptomes que alteren els estats nerviosos com l’estrès. Una cosa són els símptomes inherents a la vida quotidiana (nervis, tristesa, por, ràbia, angoixa…) i l’altra l’ansietat, que pot ser l’indicador d’un trastorn patològic. La medicina clínica també contempla ansietats orgàniques que depenen exclusivament de causes físiques i no emocionals: per exemple, pot ser un efecte secundari dels corticoides o un primer símptoma de tumor cerebral.

Psiquiatria o psicologia pública

Teràpies alternatives

Fil a l’Agulla, cooperativa d’acompanyament individual. 60 euros/hora

Cèntric. Teràpia del moviment. 45 euros/hora.

Osteopatia Laura. 70 euros/hora.

Adrian Crescini. Teràpia de processos. 50 euros/hora.

Teràpia Gestalt Barcelona. 60 euros/hora.

No existeix cap organisme que reculli dades sobre els preus als centres privats. Per tant, aquests són només alguns exemples del que es paga avui en dia a Barcelona per una teràpia considerada per la medicina clínica com a alternativa. Qualsevol persona que vulgui fer un tractament que no entri dins els paràmetres clínics s’ha de gastar, si fa o no fa, 200 euros al mes per fer una sessió d’una hora setmanal. Hi ha multitud d’ofertes terapèutiques per tractar l’ansietat, la depressió o, en menor grau, els malestars emocionals o la tristesa crònica. Poden ser complementàries o independents: acompanyament terapèutic d’un professional de processos, acupuntura, osteopatia, risoteràpia, reiki, shaki, biomagnetisme… La llista és infinita i cap d’aquestes activitats és incompatible –segons asseguren els metges consultats– amb la psicologia clínica.

Recuperació

Estil de vida

Els especialistes apunten que un canvi d’hàbits i rutines és una eina bàsica per millorar la salut mental i emocional: fer esport o trobar espais de socialització, pot resultar d’ajuda. Cada persona té un camí diferent, però aquestes petites accions condicionen molt a l’hora de tractar els processos mentals.

Recuperació

Tractament

La psicoteràpia és diferent si es fa en l’àmbit privat o el públic, però sol articular-se en sessions de 45 minuts, una hora o, com a molt, una hora i mitja. Un cop a la setmana o cada dues setmanes. En la sanitat pública escassegen els psicòlegs (hi ha molts més psiquiatres) i l’espaiament de les sessions és força més alt.

Recuperació | Estil de vida | Teràpies alternatives

Recuperació

Quan es recupera una persona de l’ansietat o de la depressió? Tornant al símil amb altres malalties, sabem quins terminis calen perquè soldi un os, o per recuperar-nos d’unes angines. Símptomes, diagnosi, tractament i recuperació: és l’esquema clàssic de la medicina occidental. Els processos de salut mental són molt més ambigus, i costa saber si realment podem parlar de recuperació. Algú que ha patit un trastorn depressiu major torna mai a ser la mateixa persona que era abans d’emmalaltir? I encara més important: té sentit que sigui així?

Tancar