- Reportatge
- Treball
Les cures a Occident es deleguen a persones amb una situació de més vulnerabilitat que la de les seves contractants. Com és aquest poder entre la família i la persona contractada quan la treballadora viu amb la persona que cuida?
Avui, el sistema capitalista converteix les dones en màquines reproductives, atrapades en estàndards de fertilitat, maternitat i amors ficticis. Sabrem fugir d’ells?
Li agrada definir-se amb accions més que amb etiquetes. Tot el que fa és una excusa per escriure. En plata, a Rita Rakosnik li encanta la cultura: comissaria exposicions i escriu sobre trap, glamur i feminismes.
Els bicitaxis de Barcelona no són una màfia, com els titlla la premsa. Les persones que hi treballen o les que hi han muntat petits negocis pedalen, això sí, el caos que el model turístic ha fet créixer i que ha col·lapsat per la pandèmia.
La conquesta sindical que van suposar les vacances corre perill. La gestió de la pandèmia deixa de banda el context social, i les treballadores passen un agost que poc té a veure amb el mite estiuenc de sol i platja.
Quan l’Estat va decretar l’estat d’alarma, va considerar essencial la feina dels repartidors de plataformes com Glovo, Uber Eats i Deliveroo. ‘Riders’ i sindicats denuncien que no es va garantir la seguretat dels treballadors. Aquestes són les històries de quatre ‘riders’ que van repartir durant el confinament.
El ‘lobbie’ del mercat immobiliari impulsa una campanya de criminalització de les ocupacions, basada en la por i la sensació d'inseguretat. L'objectiu és doble: d'una banda, reduir el reconeixement social aconseguit per entitats com la PAH durant anys; de l'altra, vendre més alarmes.
Definitivament, seguim anant a la deriva. I el que ens queda. Aquesta és la conclusió a la qual arribo després de veure diverses vegades el vídeoclip del grup musical Txarango.
Ni Whatsapp, ni pressa, ni pausa. El cantautor Pablo Und Destruktion ha construït una carrera musical al marge de la indústria convencional. “El mercat en les últimes dècades ho ha arrasat tot”, es queixa.
Aquesta jove escriptora porta concedint entrevistes des que és adolescent, quan va començar el trànsit, i cinc anys després ja és una de les veus de la generació Z amb més atenció mediàtica.
Especialitzada en estudis de gènere, la psiquiatra denuncia que el sistema de salut mental és productivista i heteropatriarcal: es premien símptomes com l’ansietat alhora que el gènere pesa en els diagnòstics.
La cordovesa és una artista-pont. El seu 'cante' connecta present i passat. I combat la injustícia recuperant allò que el flamenc és. Lluita.
Quan li pregunten si es presenta com a cantant, artista o performer, Chenta Tsai (Taiwan, 1991) respon que és sobretot una decepció per als seus pares.
Posem per cas que busques un pis per a llogar a una gran ciutat i ni de conya tens els recursos necessaris per comprar-te’n un al preu de 4.205€ el metre quadrat.
Germán Prego és un dels creadors de contingut més respectats (300k seguidors), forma part una de les primeres generacions de ‘youtubers’, i els seus vídeos trenquen esquemes.
Estem sotmeses a constants missatges que ens diuen com viure el nostre cos. Més enllà dels cànons de bellesa, les dones rebem agressions constants que són invisibilitzades pel sistema.
El confinament ens va generar moltes més preguntes que respostes. Per primer cop, com a periodistes i fotoperiodistes, no podíem sortir al carrer a buscar-les. Amb la voluntat d’entendre què suposa viure una pandèmia mundial, a partir de la primera setmana de confinament, ‘deriva’ va posar en marxa La Visita, un espai diari d’entrevistes sobre diferents realitats relacionades amb la Covid-19 i l’estat d’alarma.
Tota història, per més desconeguda que sigui, té els seus personatges. I un procés de recerca té les seves sorpreses. Buscàvem la història de la presó de dones de Reina Amàlia i, removent un pretèrit no gaire passat, ens hem topat amb la Concha Pérez, sens dubte un personatge rellevant. 98 anys de vida són molts; també molta energia i cap defalliment en la cerca dels valors llibertaris.
El barri del Besòs de Barcelona està encaixonat entre el mar i el riu que li dóna nom, com si la gran Barcelona —la cosmopolita, la dels turistes, la de les places amb tendes de verdura ecològica— visqués tranquil·la donant-li l’esquena. Pels barcelonins d’altres barris i visitants eventuals, el Besòs pot ser tan sols un munt de ciment arraconat.
Estigues informat de les nostres últimes notícies